Què fem

Concepte
Per entendre la fístula anal primer hem de parlar de l’abscés anal. Aquest, a la majoria de les ocasions, és l’estadi inicial que comportés de manera successiva una malaltia supurativa. És a dir, l’abscés suposa la fase aguda i la fístula la fase crònica. L’abscés anorectal té el seu origen en una infecció per l’obstrucció i sobreinfecció de les glàndules anals. Aquest cúmul de pus normalment busca sortida cap a l’exterior, però de vegades genera un trajecte cap a l’interior del canal anal, això és el que es coneix com a fístula o trajecte fistulós.
Clínica
Els abscessos es presenten com una tumoració dolorosa i ocasionalment fluctuant.
Les fístules solen tenir l’antecedent previ d’un abscés perianal amb tacat crònic posterior o intermitent de pus.
Tractament fistula anal
Abscés
Drenatge quirúrgic urgent. És una tècnica que es realitza sota anestèsia raquídia o sedació de forma ambulatòria.
Fístula anal
La cirurgia és el tractament delecció. El seu objectiu és curar la fístula, preservar la funció de l’esfínter anal i no causar més lesió que la ja existent. La majoria de tècniques es duen a terme sota anestèsia raquídia de manera ambulatòria.

Concepte
És una úlcera o pèrdua de substància a l’epiteli escatós distal a la unió mucocutània, generalment en línia mitjana posterior, que es caracteritza per intens dolor amb i després de la defecació. Es pot acompanyar de sagnat i dificultat per a la deposició.
Tractament
Mèdic
– Mesures higienicodietètiques, basades en banys de seient i dietes que estoven la femta
– Farmacològic. Tractaments que actuen relaxant la musculatura esfinteriana o acceleren la cicatrització de la ferida.
Quirúrgic
Quan fracassa el tractament mèdic.
La tècnica d’elecció és l’esfinterotomia lateral interna, que es realitza en règim ambulatori o de curta estada

Concepte
Al canal anal hi ha unes estructures vasculoelàstiques que l’almodillen. Estan compostes de arterioles i venes dilades. En condicions normals suposen un mecanisme accessori de la continència a l’assegurar un tancament anal més efectiu. Fisiològicament, n’hi ha tres, situades a les zones lateral esquerra, anterolateral i posterolateral dreta del conducte anal. Com són estructures normals, en absència de
clínica, tot i observant que estan engrossides, no requereixen tractament.
Les hemorroides consisteixen en lliscament distals d’aquestes estructures. En desplaçar-se amb la defecació poden engrossir-se, prolapsar, congestionar-se i sagnar.
Clínica
El símptoma més freqüent és la rectorràgia, és a dir el sagnat a través de l’anus. Generalment de sang vermella vica que taca el paper higiènic o rega la deposició.
El prolapse és el segon símptoma en ordre de freqüència, apareix en primeres instàncies amb l’evacuació i es pot agreujar fins a fer-se permanent i irreductible
Altres símptomes són picor, conegut com a pruïja, desconfort i embrutament o fuga mucós.
Tractament
Mesures higienicodietètiques: Dieta enfocada a evitar el restrenyiment i banys de seient
Mèdic: Utilitzant fàrmacs venotònics
Instrumental i quirúrgic:
Lligadura amb bandes “banding”
Cirurgia amb electrobisturí convencional
Tractament amb bisturí bipolar
Cirurgia amb làser de diiode

Concepte
És un procés freqüent caracteritzat per la presència d’inclusions epidèrmiques a la dermis de diferents àrees del cos, sent el plec intergluti la localització més habitual. Normalment, l’origen és l’obstrucció d’un fol·licle pilós o secundari a la inclusió d’uns cabells i posterior reacció
inflamatòria-infecciosa a cos estrany
Clínica
És asimptomàtic fins que s’infecta i desenvolupa abscessos que fistulitzen per la línia mitjana o a la seva veïnatge.
Tractament
Quirúrgic
– Urgent, quan hi ha un procés infamatori-infecciós actiu.
– Electiu. Hi ha múltiples tècniques, la majoria sota anestèsia raquídia i en règim ambulatori.

Concepte

És la protrusió d’algunes estructures viscerals (estómac, intestí prim i gruixut, epipló), a través d’una hèrnia quirúrgica abdominal ja cicatritza, cap a altres zones (toràcica, lumbar, perineal o la més freqüent , paret abdominal). Aquestes estructures envoltades pel propi peritoneal parietal distès i conformant un “sac” s’allotgen sota la cicatriu.

Clínica

El pacient pot sentir o observar malestar o dolor persistent a la cicatriu i volum a la zona, que detecta visualment i/o nota per palpació directa. Es fa més aparent amb qualsevol maniobra que augmenti la pressió intraabdominal (tossir, esternudar, aixecar el cap o cames en decúbit, etc.)

La majoria dels pacients amb eventracions petites, no complicades, estan asimptomàtics o amb escasses molèsties intermitents. Les grans, en canvi, solen ocasionar molèsties doloroses, sensació de pesadesa postprandial i alteracions del ritme intestinal; de vegades, nàusees i vòmits per crisi suboclusions, de vegades predictors d’un probable i/o proper estrangulament herniari.

Tractament

Quirúrgic

– Abordatge obert

– Abordatge laparoscòpic

En ambdós casos es basa a reduir la protrusió d’estructures viscerals a la seva posició original, tancar el

defecte herniari i la col·locació d’una malla.

Laparoscòpia vs. obert

– Disminució del temps hospitalari

– Postoperatori més confortable

– Mobilització més precoç

Concepte
Una hèrnia és la protrusió del contingut intraabdominal a través d’un defecte o debilitat a la paret abdominal. Els més freqüents els trobem en l’àmbit inguinal, deguts a canvis degeneratius subjectes a l’edat, traumatismes i altres malalties. Molts autors afirmen atesa la seva prevalença, que aquesta regió anatòmica, no és un prodigi de perfecció anatòmica.

Clínica
Pot aparèixer de manera aguda arran d’un esforç intens bruc o inusual acompanyant-se o no d’equimosi a la regió inguinal, o desenvolupar-se de forma insidiosa notant-se el pacient una molèstia i tumoració a l’engonal que augmenta amb els esforços es redueix manualment o amb el decúbit. El dolor s’accentua amb els esforços

Tractament
Quirúrgic
– Abordatge obert.
– Via anterior. Tècnica de Lichtenstein/Rutkow-Robbins
– Via posterior. Tècnica de Nyhus
– Abordatge endoscòpic, totalment paraperitoneal (TEP)
– Abordatge laparoscòpic, transabdominal paraperitoneal (TAPP)
Abordatge endoscòpic/laparoscòpic vs. abordatge obert
Mínimes incisions
Evita neuràlgies ilioinguinals postoperatòries
Disminueix les complicacions pròpies de l’hèrnia
Minimitza l’estada hospitalària
Minimitza la incapacitat laboral transitòria
Anestèsia general

Concepte:

El nòdul tiroidal es una tumoració sòlida o quística que es forma dins del tiroides. Solotari o múltiples. És una patologia molt freqüent i no tots els nòduls tenen indicació quirúrgica. Habitualment s’operen aquells que tenen un tamany considerable no tributari de seguiment, nòduls amb simptomatologia compressiva, aquells que tenen característiques ecogràfiques o citològiques sugestives de malignitat, o aquells que son hiperfuncionants no tributaris de tractament mèdic.

Clínica:

La major part son asimptomàtics, altres produeixen sensació de masa o goll cervical, disfagia o disfonia

Tractament quirùrgic:

Segons el cas, les principals intervencions són la hemitiroidectomia o la tiroidectomia total.

Concepte

Hèrnia, en general, és la protrusió o sortida d’una víscera fura de la cavitat que normalment la conté. Es qualifiquen de diafragmàtiques quan la migració visceral passa a través del diafragma. Donada la diferència de pressió que existeix entre la cabina toràcica (negativa) i la cavitat abdominal (positiva), seran hèrnies de contingut abdominal a la cavitat toràcica

Clínica

– Derivats de la compressió toràcica pel tumor herniari:

– Sensació d’opressió retroesternal i/o crisi de palpitacions, relacionades amb la ingesta o amb l’augment de pressió abdominal

– Disfàgia, és a dir dificultat o sensació de “Stop” del menjar/beguda a escala de l’esòfag.

– Relacionats amb les vísceres contingudes al sac herniari

– Malestar epigàstric “boca de l’estómac”, sensació de plenitud postprandial. Millora considerablement en rotar i disminuir el volum gàstric.

– Dolors abdominals, de caràcter còlic i localitzats generalment a l’hemiabomen superior.

– Pirosi, és a dir la sensació de dolor o cremor a l’esòfag, just sota l’estern, que és causada per la regurgitació de suc gàstric

Tractament

– Metge

– Inicialment amb una sèrie de mesures higienicodietètiques associades a fàrmacs

– Quirúrgic.

– Quan fracassa el tractament mèdic, mitjançant cirurgia mínimament invasiva, amb la tècnica coneix com “Funduplicatura laparoscòpica”.

Concepte

La colelitiasi, el conegut col·loquialment com a pedres a la vesícula biliar. És la malaltia per excel·lència de la vesícula biliar, constituint un dels processos patològics més freqüents. L’edat és un dels factors d’influència en l’aparició i desenvolupament de la litiasi biliar, havent observat un augment cloar de la incidència a partir dels quaranta anys. Altres factors que es relacionen amb aquesta malaltia és l’obesitat i l’embaràs, a causa de l’estasi vesicular que en aquest període es produeix.

A l’inici de la malaltia, els càlculs o “pedres” són asimptomàtics. És realment freqüent diagnosticar un pacient de colelitiasi durant una ecografia abdominal.

Hi ha una sèrie de símptomes menors digestius (flatulència, inflor abdominal, etc.) El símptoma característic és l’anomenat “còlic biliar” o “hepàtic”, que consisteix en dolor al costat superior dret de l’abdomen, amb irradiació cap a l’escàpula dreta i amb nàusees i vòmits.

L’aparició del dolor es relaciona amb la ingesta d’un àpat ric en greixos. I sol calmar-se després de minuts o diverses hores, després de l’administració de calor local o medicació analgèsica.

Quan un pacient inicia aquests símptomes es recomana el tractament quirúrgic de forma precoç per a evitar les diferents complicacions existents: colecistitis aguda, colangitis aguda i la pancreatitis aguda.

La intervenció quirúrgica és coneguda com a colecistectomia laparoscòpica o cosa que és el mateix que cirurgia mínimament invasiva de la vesícula biliar. Una cirurgia freqüent que es realitza sota anestèsia general, en principi, d’uns 30 minuts de durada i que només necessita unes 12 hores d’ingrés hospitalari.

Concepte

Són tumors benignes del teixit adipós. Poden ser difusos i multiloculats o ben delimitats i encapsulats. 

Es poden localitzar al teixit cel·lular subcutani o ser intramusculars.

Poden ser únics o múltiples. Hi ha pacients amb lipomatosi difusa, presentant desenes o centenars de lipomes a tot el cos.

Clínica:

La major part són asimptomàtics, i solen donar una sensació de tumoració. Altres produeixen dolor.

Tractament quirúrgic:

És l’únic tractament possible. Sota anestèsia local o associant sedació.

L’Endoscòpia, també coneguda com a Vídeo Endoscòpia, Endoscòpia Digestiva Alta, VEDA, o Esofagogastroduodenoscòpia, és un procediment endoscòpic que permet examinar la part alta del tracte gastrointestinal, compost per l’esòfag, l’estómac i el duodè. S’utilitza un tub fi i flexible anomenat endoscopi, que posseeix una lent pròpia i càmera de televisió integrada a un circuit computaritzat digital. Aquest és col·locat per la boca per a la visualització de la mucosa i la presa d’imatges corresponents a les troballes.

Estudis

• Videoendoscòpia Digestiva Alta Diagnòstica
• Videoduoendoscòpia
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb Polipectomia
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb Dilatació Endoscòpica
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb Hemostàsia de Lesions EGD
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb Electrocoagulació
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb Magnificació i Tinció Electrònica
• Videoendoscòpia Digestiva Alta amb marcació

Quin és l’objectiu i el benefici que es busca?

L’objectiu és revisar la mucosa de l’esòfag, estómac i duodè per a diagnosticar patologies i efectuar tractament simultani.

Quins són els procediments alternatius?

Riscos, beneficis i perjudicis en relació amb una Endoscòpia Digestiva Alta. L’alternativa és la Seriada Gastro-Duodenal, la qual no requereix anestèsia general. No obstant això, l’Endoscòpia Digestiva Alta és la més precisa en la detecció d’úlceres i estadis inicials de tumors d’esòfag, estómac, i duodè. Permet, a més, distingir entre condicions benignes i malignes, realitzant biòpsies (petites mostres de teixits) de les àrees sospitoses. Tot i que les biòpsies també es prenen per altres causes, tal com detectar un microorganisme anomenat Helicobacter Pylori, responsable d’un percentatge alt d’úlceres duodenals, gastritis i/o sintomatologies d’acidesa o cremor.

Quines podrien ser les conseqüències previsibles de la NO realització d’una Endoscòpia Digestiva Alta o del seu procediment alternatiu?

La NO realització d’aquests estudis llevaria la possibilitat de detectar una possible malaltia del tracte digestiu superior, deixant-la lliurada a la seva evolució natural.

Quina preparació requereix una Endoscòpia Digestiva Alta?

Per a un examen òptim, segur, precís i complet, l’estómac ha d’estar completament buit. No s’ha de menjar sòlids ni beure líquids durant 8 (vuit) hores abans de l’estudi. No és necessari suspendre cap mena de medicació a excepció dels suplements de ferro per boca, els quals han de ser interromputs tres dies abans de l’estudi. Si el pacient està anticoagulant o pren algun antiagregant plaquetari ha de portar, per escrit, la indicació del seu metge clínic, hematòleg o cardiòleg on expliqui la conducta a seguir amb aquests medicaments: quan suspendre, reprendre i si es troba apte per a la realització de procediments terapèutics. Aquest requisit és indispensable. A més, hi ha altres situacions particulars en relació amb la preparació prescrita que el pacient ha d’informar el seu metge de capçalera perquè aquesta sigui ajustada a les seves necessitats. Per exemple, si és portador d’una colostomia, si és diabètic i/o està medicat amb hipoglucemiants o insulina o té insuficiència renal o cardíaca.

Què succeeix durant l’Endoscòpia Digestiva Alta?

L’endoscòpia és realitzada amb el suport de tècniques anestèsiques, administrades per metges anestesiòlegs, amb l’objectiu de brindar confort al pacient, facilitar les maniobres del metge endoscopista i permetre una excel·lent tolerància. Es col·loca al pacient sobre el seu costat esquerre i se li introdueix l’endoscopi per la boca, continuant per l’esòfag, estómac, arribant fins al duodè. L’endoscopi no interfereix amb la seva respiració durant l’examen. L’estudi dura entre 20 i 30 minuts, aproximadament. En alguns pacients, el pas de l’endoscopi al llarg de la totalitat del tracte digestiu no pot aconseguir-se per raons tècniques. En aquest cas, el metge decidirà si aquest examen és suficient o si requereix complementar-lo amb un altre procediment. Aquestes tècniques anestesiòlogues permeten una ràpida recuperació i deambulació, no obstant se li exigirà estar acompanyat per a rebre les instruccions corresponents de l’alta mèdica.

Què succeeix després?

Després de realitzat el procediment, el pacient espera a la sala de recuperació fins que es trobi en condicions de deambular pels seus propis mitjans. En ocasions pot sentir molèsties a la gola per alguns minuts posteriors a l’estudi. Abans de retirar-se, se li lliura una fulla amb les instruccions d’alta, pautes de seguiment i un telèfon per a contactar-se amb nosaltres. Davant una eventual presa de biòpsia, els resultats estaran disponibles dins dels 15 dies hàbils.

Quins són els riscos, molèsties i efectes adversos previsibles?

L’Endoscòpia és un procediment segur. Poden presentar-se complicacions, però són inusuals quan és duta a terme per metges especialitzats i amb entrenament permanent. El lloc de la biòpsia o el lloc d’on es va extreure un pòlip podria sagnar. Generalment, el sagnat és mínim o inexistent i no té conseqüències. Excepcionalment, han d’implementar-se altres mesures terapèutiques com noves endoscòpies amb la finalitat d’avaluar el lloc de sagnat i efectuar algun tractament. Altres complicacions menors són el dolor de gola, febre o dificultat per empassar. En tots els casos, de presentar-se símptomes, s’ha de consultar al telèfon de contacte proporcionat a la fulla amb les instruccions d’alta.

La Colonoscòpia, també anomenada Vídeo Colonoscòpia, Endoscòpia Baixa o VCC, és un procediment endoscòpic que permet examinar el còlon amb l’objectiu de detectar alteracions en la mucosa del recte i del còlon. S’utilitza un tub prim i flexible, anomenat colonoscopi, que posseeix una lent pròpia i càmera de televisió integrada a un circuit computaritzat digital. El mateix és introduït per l’anus per a la visualització de la mucosa colònica, la presa de fotografies corresponents a les troballes i eventuals maniobres terapèutiques.

Estudis

• Videocolonoscopía Diagnòstica
• Videocolonoscopía amb Polipectomía Colònica
• Videocolonoscopía amb Hemostasia de Lesions de Còlon
• Videocolonoscopía amb Dilatació Colònica
• Videocolonoscopía amb Electrocoagulació
• Videocolonoscopía amb Magnificació i Tinció Electrònica
• Videocolonoscopía amb marcació
• Videorectosigmoidoscopía

Quina preparació requereix una Colonoscòpia?

Per a un examen òptim i segur, el còlon ha d’estar totalment net. Per a això, el metge li donarà instruccions detallades al pacient respecte a la dieta i a la rutina de neteja intestinal. Habitualment, la preparació consisteix en la ingesta d’una solució evacuant o d’un laxant especial. Si el pacient no compleix acuradament les instruccions proporcionades, és possible que l’estudi hagi de ser reprogramat. No és necessari suspendre cap mena de medicació a excepció dels suplements de ferro per boca, els quals han de ser interromputs tres dies abans de l’estudi. Si el pacient està anticoagulant o pren algun antiagregant plaquetari ha de portar, per escrit, la indicació del seu metge clínic, hematòleg o cardiòleg on expliqui la conducta a seguir amb els seus medicaments: quan suspendre, reprendre i si es troba apte per a la realització de procediments terapèutics. Aquest requisit és indispensable. A més, hi ha altres situacions particulars en relació amb la preparació prescrita que el pacient ha d’informar al seu metge de capçalera perquè aquesta sigui ajustada a les seves necessitats. Per exemple, si és portador d’una colostomia, si és diabètic i/o està medicat amb hipoglucemiants o insulina o té insuficiència renal o cardíaca.

Què ocorre durant la Colonoscòpia?

Al pacient se’l situa en posició lateral o estirat boca amunt i se li introdueix el colonoscopi per l’anus, recorrent l’intestí gros. La seva càmera de vídeo integrada permet visualitzar les parets i registrar l’estudi en una pantalla. A mesura que el colonoscopi es retira, la mucosa intestinal s’examina una vegada més. L’estudi dura entre 20 i 40 minuts, aproximadament. En alguns pacients, el pas de l’endoscopi al llarg de la totalitat del còlon no pot aconseguir-se per raons anatòmiques i/o tècniques. En aquest cas, el metge decidirà si aquest examen és suficient o si requereix complementar-lo amb un altre procediment.

Què succeeix si la Colonoscòpia mostra alguna cosa anormal?

Si el seu metge pensa que necessita avaluar amb més detall una àrea de l’intestí, s’introdueixen pinces a través del colonoscopi per obtenir una biòpsia (una petita porció de la mucosa del còlon). Aquestes mostres s’envien a un Laboratori d’Anatomia Patològica per ser analitzades. Per a un examen òptim i segur, el còlon ha d’estar totalment net. Per a això, el metge li donarà instruccions detallades al pacient respecte a la dieta i a la rutina de neteja intestinal. Si el motiu de la Colonoscòpia és identificar els llocs de sagnat, aquestes àrees poden ser controlades per via endoscòpica. Així mateix, si es troben pòlips, depenent de la seva mida i característiques, generalment, s’extreuen. Si el pacient sap amb antelació que és portador d’un pòlip, ha d’informar-ho prèviament al metge endoscopista, ja que aquest podria sol·licitar-li alguns estudis complementaris per adequar l’oportunitat de realitzar el procediment.

La colonoscòpia és duta a terme amb el suport de tècniques anestèsiques, administrades per metges anestesiòlegs, amb l’objectiu de brindar confort al pacient, facilitar les maniobres del metge endoscopista i permetre una excel·lent tolerància a l’estudi. Això permet una ràpida recuperació i deambulació, tot i que exigeix estar acompanyat per retirar-se, no ingerir alcohol i no conduir per dotze hores.

Què són els pòlips i per què s’extreuen?

Són creixements anormals de la mucosa del còlon que varien en mida, des d’uns pocs mil·límetres fins a diversos centímetres. Els pòlips extrets, totalment o parcialment, s’envien al laboratori perquè el patòleg els analitzi. L’extirpació de pòlips del còlon és l’estratègia més eficient per a prevenció del càncer de còlon.

Com s’extreuen els pòlips?

Els petits poden destruir-se totalment per mitjà d’electrofulguració i els més grans s’extreuen amb una tècnica anomenada polipectomia. El metge introdueix una ansa a través del colonoscopi i talla la unió del pòlip amb la paret intestinal, sense sentir dolor durant el procediment.

Què ocorre després de la Colonoscòpia?

Després de realitzat el procediment, el pacient espera a la sala de recuperació ambulatòria, fins que es trobi en condicions de deambular pels seus propis mitjans. Abans de retirar-se, se li entrega un formulari amb les instruccions d’alta, pautes de seguiment i un telèfon per a contactar-se amb nosaltres. Davant una eventual presa de biòpsia, els resultats estaran disponibles dins dels quinze dies hàbils.

Quins són els riscos, molèsties i efectes adversos previsibles?

Els riscos més importants són: el sagnat després de l’extracció de pòlips que pot presentar-se de forma immediata o diferida (fins a catorze dies) que sol autolimitar-se o resoldre’s per tècniques endoscòpiques. La perforació de la paret intestinal és molt infreqüent i requereix una consulta immediata per confirmar el diagnòstic, que en aquest cas serà de resolució quirúrgica. Altres complicacions menors són: febre, calfreds i/o el dolor abdominal. En tots els casos cal consultar al telèfon de contacte proveït en la fulla amb les instruccions d’alta.

Quins són els procediments alternatius?

Les alternatives són el Còlon per Enema i la Colonografia Virtual per Tomografia Computada. Ambdós per Tomografia Computada. Ambdós exàmens es realitzen sense anestèsia, són de tipus diagnòstic i no tenen la possibilitat de realitzar tractaments terapèutics.

Quines podrien ser les conseqüències previsibles de la NO realització d’una Colonoscòpia o dels procediments alternatius abans esmentats?

La NO realització d’aquests estudis treu la possibilitat de prevenir una possible malaltia colònica, deixant-la lliurada a la seva natural evolució.